Qui dona què a qui, i en quin ordre
Un mapa de valor dibuixa els rols d'una casa i tot el que es lliuren — també els favors, el relat i la confiança, que no surten a cap factura i sense els quals no funciona res. Aquí hi ha un sol dibuix i vuit maneres de llegir-lo, sobre un cas treballat. Dos dels rols s'obren: a dins tenen el seu propi mapa.
Un celler del Penedès que mira el turisme de luxeEl mateix vi, el mateix poble i la mateixa família. El que canvia és qui rep què — i sobretot, quins lliuraments es paguen.
Un mapa dibuixat és una radiografia: diu què hi ha. Amb el pols posat es veu l'altra cosa —si allò circula—, que és el que de debò decideix si una casa va bé.
Toca un rol del dibuix per mirar-te només el seu tros. Els que tenen anell s'obren: a dins hi ha el seu mapa. Si no hi cap, arrossega el dibuix de costat.
I la mateixa casa, mirada des de dalt
El graf de sobre diu qui dona què a qui. El que no diu és on es concentra el pes, perquè un graf no té base. Això ho diu la pinya, i només es veu mirant-la des de dalt.
Una rengla és cada filera de gent que surt del tronc cap enfora. N'hi ha de tres menes, i es diuen pel nom de la mà que les encapçala.
- Primeres mans 4 Darrere el contrafort. Subjecten el segon per darrere: és el suport directe d'una àrea.
- Laterals 8 Darrere les crosses, amb els braços estirats, subjecten les cuixes pels costats. Reforcen una àrea de costat.
- Vents 4 Entre crossa i crossa: una mà a cada pilar. Són els únics que toquen dues àrees alhora i eviten que se separin.
Una pinya de N baixos obre 4N rengles. Un dos n'obre 8, un tres 12, un quatre 16 i un cinc 20. I per això un instrument de setze factors cap en la planta d'un quatre sense forçar res: un factor per rengla.
De les tres menes, el vent és l'única que toca dues àrees alhora —una mà a cada pilar—, i per tant l'única que impedeix que se separin. Una planta amb els vents buits és una casa amb àrees que no es toquen.
Això ordena i fa visible; no puntua. Un castell no diu si una casa va bé: diu on es concentra el pes i quines rengles té buides.
I la llei que lliga les dues mirades: en castells no es guanya alçada sense guanyar base. La pinya creix més de pressa que el tronc, i en una casa és igual: cada pis d'ambició demana més rengles obertes, no més gent a la mateixa.
Un sol dibuix, i vuit coses que hi pots mirar
No són vuit dibuixos: és el mateix, llegit vuit vegades.
Els rols
Set rols, no set persones i no set departaments. Un d'ells no existeix com a rol en cap organigrama d'aquesta casa, i és el que sosté la meitat del mapa.
Vinya, verema i celler. Produeix el tangible que tothom veu i, de passada, tot el que després es podrà explicar.
dona 3 · rep 3S'obre: té mapa propiObre la porta, ensenya la casa i posa nom a les coses. És el node que avui sovint no existeix com a rol, i el fa qui pot quan truquen.
dona 4 · rep 4S'obre: té mapa propiConserge d'hotel, agència especialitzada o qui tria el viatge d'algú altre. No compra vi: compra no equivocar-se.
dona 2 · rep 2Ve amb temps i amb ganes de quedar-se. Paga per haver-hi estat, i s'endú ampolles perquè ha estat allà, no al revés.
dona 3 · rep 3Restaurants, allotjament i oficis. No és decorat: és el que fa que la visita duri dos dies en comptes d'una hora.
dona 2 · rep 2Arriba on el celler no arriba. És una relació sana i necessària, i té una particularitat que el mapa ensenya de seguida.
dona 1 · rep 1El paisatge, el camí, la gent que hi viu. És el que fa que aquell vi sigui d'allà i no de qualsevol lloc, i no cobra per això.
dona 1 · rep 1Els «must»
El que és exigible entre rols: una comanda, un lliurament, una factura. És la part fàcil, la que tothom ja sap, i encara no explica per què la casa funciona.
9 transaccions es poden facturar
Els «extra»
El que es dona per mantenir la relació i que ningú pot reclamar: el relat, la confiança, l'accés, el favor tornat. Aquí és on apareix la meitat del mapa que ningú havia vist mai junta.
7 transaccions no consten enlloc
La seqüència
En quin ordre passen les coses. No per reduir-ho a un procés lineal —per això n'hi ha tres i no un—, sinó per comprovar que el mapa és complet i fer aflorar els camins principals.
«A l'enginyeria de processos l'objectiu és identificar un únic procés òptim i eliminar la variació. Amb l'anàlisi de la xarxa de valor l'objectiu és optimitzar múltiples vies i aconseguir un resultat consistent permetent alhora les variacions necessàries per a la innovació, la resiliència i l'agilitat de la xarxa.»Verna Allee
Des que algú reserva el viatge fins que la casa sap què ha preguntat. Vuit passos, i tres no es poden facturar.
- El visitant → L'operador de luxeel que paga pel viatge sencer
- L'operador de luxe → Qui rep i explicala confiança del seu client, que és el que de debò ven
- Qui rep i explica → L'operador de luxeuna experiència exclusiva i hores reservades
- L'operador de luxe → El visitantque algú hagi triat per ell i no s'hagi d'equivocar
- Qui fa el vi → Qui rep i explicael vi, la verema i el celler obert
- Qui rep i explica → El visitantel relat de la casa: qui poda, per què aquell vessant
- El visitant → Qui rep i explicael que paga per l'experiència, no per l'ampolla
- Qui rep i explica → Qui fa el visaber què pregunta i què paga qui ve
El que fa que la visita duri dos dies i no una hora. Comença i acaba a la casa, i pel mig no hi passa.
- Qui rep i explica → El poblevisitants amb temps i ganes de quedar-se
- El poble → El visitanttaula, llit i ofici obert
- El visitant → El pobledespesa que es queda al municipi
- El poble → Qui rep i explicaque el poble els tracti com la casa ha promès
De la vinya al camió. Tres passos, tots tangibles — i aquí hi ha la troballa del cas.
- Qui fa el vi → La vinya i el veïnatvinya treballada i camins oberts
- Qui fa el vi → El distribuïdorvolum a preu de canal
- El distribuïdor → Qui fa el viarribar on el celler no arriba
Les transaccions, una per una
| De | A | Mena | Què | Quan |
|---|---|---|---|---|
| Qui fa el vi | Qui rep i explica | tangible | el vi, la verema i el celler obert | La visita reservada 5 |
| Qui rep i explica | Qui fa el vi | intangible | saber què pregunta i què paga qui ve | La visita reservada 8 |
| Qui rep i explica | El visitant | intangible | el relat de la casa: qui poda, per què aquell vessant | La visita reservada 6 |
| El visitant | Qui rep i explica | tangible | el que paga per l'experiència, no per l'ampolla | La visita reservada 7 |
| L'operador de luxe | Qui rep i explica | intangible | la confiança del seu client, que és el que de debò ven | La visita reservada 2 |
| Qui rep i explica | L'operador de luxe | tangible | una experiència exclusiva i hores reservades | La visita reservada 3 |
| El visitant | L'operador de luxe | tangible | el que paga pel viatge sencer | La visita reservada 1 |
| L'operador de luxe | El visitant | intangible | que algú hagi triat per ell i no s'hagi d'equivocar | La visita reservada 4 |
| El poble | El visitant | tangible | taula, llit i ofici obert | El dia al poble 2 |
| El visitant | El poble | tangible | despesa que es queda al municipi | El dia al poble 3 |
| Qui fa el vi | El distribuïdor | tangible | volum a preu de canal | La venda pel canal 2 |
| El distribuïdor | Qui fa el vi | tangible | arribar on el celler no arriba | La venda pel canal 3 |
| La vinya i el veïnat | Qui fa el vi | intangible | el lloc que fa que aquell vi sigui d'allà | sempre |
| Qui fa el vi | La vinya i el veïnat | tangible | vinya treballada i camins oberts | La venda pel canal 1 |
| Qui rep i explica | El poble | intangible | visitants amb temps i ganes de quedar-se | El dia al poble 1 |
| El poble | Qui rep i explica | intangible | que el poble els tracti com la casa ha promès | El dia al poble 4 |
- La vinya i el veïnat → Qui fa el viel lloc que fa que aquell vi sigui d'allà
No passa en cap pas: passa tot el temps. És el que fa que aquell vi sigui d'allà, i per això no surt a cap diagrama de procés — ni a cap factura.
El pols
Un mapa dibuixat és una radiografia: diu què hi ha. El pols diu l'altra cosa —si allò circula— i és el que decideix si una casa va bé. De dos a quatre llocs del full es marquen amb un cor, que és on cal mirar-ho.
I si un node s'encalla
La pregunta que un metge fa davant d'una radiografia: i si això no passa? Al full es fa amb el dibuix a la mà i dues preguntes: quin rol és més essencial per a la supervivència de la xarxa, i què passaria si aquella persona la substituís una altra.
Què hi ensenya l'anàlisi
Tots els lliuraments amb el distribuïdor són tangibles. No és un retret —és la seva feina—, però vol dir que tot el que la casa produeix i no es pot facturar, per aquí se'n va de franc: el relat, el lloc, la família, el vessant.
Aquí els intangibles no són un extra: són el producte. L'operador no ven vi, ven no equivocar-se; el visitant no paga l'ampolla, paga haver-hi estat. I això la casa ja ho produeix cada dia sense cobrar-ho.
«Qui rep i explica» avui sol ser qui pot quan truquen. És el node que sosté tot el camí de la dreta, i mentre no sigui el rol d'algú amb temps assignat, el marge que hi ha a la dreta no s'hi arriba.
Reben feina i camins; donen el que fa que allò sigui únic i irrepetible. És el vincle que es trenca sense avisar —un poble que es cansa dels visitants—, i és barat de cuidar mentre encara es pot.
El zoom
En una casa gran no es mapa tot en un sol dibuix: es fa amb zoom. Un nivell primer, i el que hi ha dins de cada node es mapa a part si la decisió ho demana.
Per sobre de dotze rols i cinquanta transaccions un mapa ja no es maneja a una sala — que és, dit d'una altra manera, per què existeix el zoom.
I les vuit preguntes
El mapa no diu res sol. El que diu alguna cosa és el grup responent-les amb el dibuix al davant, i per això la sessió no s'acaba quan el full està ple.
- Qui és més actiu a la xarxa? Per què?
- Qui és menys actiu? Per què?
- Qui hi hauria de sortir i no hi surt? Per què?
- Quines relacions caldria començar, enfortir o reprendre?
- Tots els entregables aporten valor, o en generen un altre com a resposta?
- Hi ha algun intercanvi dèbil o en risc?
- La xarxa aporta valor a tots els rols?
- Algú rep molt més del que aporta, o aporta molt més del que rep?
El marge no surt d'apujar el preu de l'ampolla. Surt de cobrar els intangibles que la casa ja produeix i que pel canal se'n van de franc.
2 lliuraments pel distribuïdor, i 0 intangibles · 8 pel camí del visitant, i 3 intangibles
Aquest mapa és un exemple treballat, no el d'un celler concret, i no porta cap xifra: el marge el calcula la casa amb els seus números. El que el mapa aporta no és una previsió — és on mirar, i quins lliuraments avui se'n van sense cobrar.
Com es llegeix un mapa
Quatre paraules. Un mapa de valor amb quinze símbols no el llegeix ningú a una sala, i a la sala és on s'ha de llegir.
El que algú fa, no com es diu al organigrama. Una persona pot ocupar dos nodes i un node el poden ocupar dues persones. Aquest canvi de mirada és tot el mètode.
Alguna cosa que un node lliura a un altre. Té direcció: A dona a B no és el mateix que B dona a A, i dibuixar-ho amb una ratlla sense punta amaga justament el que es vol veure.
El que es podria facturar o consta en un contracte: producte, hores, diners, un local, un informe. És el que ja surt als comptes.
El que no consta enlloc i sense el qual res funciona: confiança, coneixement que no és a cap manual, reputació, accés, que et tornin el favor. Va discontínua perquè és el que es trenca sense avisar.
El mapa no és l'entregable: el mapa és l'eina. L'entregable és el que se'n decideix — què es pot cobrar, què s'ha de repartir i quin vincle s'ha de reparar abans que caigui.
Com es fa
10 passos en 3 sessions · 4-6 setmanes. Els tres del mig marcats són les tres anàlisis de Verna Allee, que són el mètode i no una manera nostra de mirar-ho.
- preparacióL'abast: a quina escala es mapa
Si la casa és gran, no es fa un sol mapa: es fa amb zoom. Un nivell primer —la direcció, el comitè, el consell— i el que hi ha dins de cada node es mapa a part si la decisió ho demana. Un mapa de quaranta nodes no es llegeix a una sala, i a la sala és on s'ha de llegir. Segons la criticitat de l'anàlisi, això vol més d'una sessió, i es diu abans i no a mitges.
- preparacióQui hi ha a la sala
El mapa el dibuixa qui hi és, no el consultor. Si falta un rol a la sala, el seu tros de mapa serà el que algú altre creu que fa — i aquest és el tros que sempre surt malament.
- dibuixEls nodes: rols, no càrrecs
Es llisten les funcions que algú fa de debò. Surten sempre rols que no consten a cap lloc: qui desencalla, qui recorda com es feia, qui truca quan ningú vol trucar.
- dibuixLes transaccions tangibles · els «must»
Qui lliura què a qui, del que es podria facturar. És la part fàcil i la que tothom ja sap, i encara no explica per què la casa funciona.
- dibuixLes transaccions intangibles · els «extra»
La mateixa pregunta per al que no consta. Aquí és on apareix la meitat del mapa que no havia vist mai ningú junta.
- anàlisiAnàlisi d'intercanvi
Es mira el patró sencer: qui dona i no rep, quins vincles van en un sol sentit, quins nodes estan carregats de més. Un rol amb totes les fletxes sortint no és generós: és el que es cremarà primer.
- anàlisiAnàlisi d'impacte
Node per node: què rep, què li costa rebre-ho i què hi guanya. És la que ensenya si a algú li surt a compte seguir-hi, i la que explica per què hi ha gent que se'n va sense queixar-se.
- anàlisiAnàlisi de creació de valor
Què aporta cada node i què costaria no tenir-lo. És la que troba el valor que ja es produeix i no es cobra — i la que troba la feina que es fa i no aprofita ningú.
- decisióEls moviments
Tres llistes curtes: què es pot començar a cobrar, què s'ha de repartir perquè no depengui d'una persona, i quin vincle s'ha de reparar abans que caigui. Amb nom i data, o no és una decisió.
- decisióEl mapa queda viu
Es carrega al SOS i és de la casa. Un mapa en un PDF caduca el primer dia que algú canvia de rol; un mapa que es pot editar es torna a mirar d'aquí a sis mesos.
Què s'endú la casa
El mapa dels intercanvis reals, tangibles i intangibles, i on es perd valor sense que ho vegi ningú. Mètode VNA de Verna Allee.
Nodes, transaccions i les dues menes, amb els noms reals de la casa. En paper per a la sala i al SOS per continuar.
Intercanvi, impacte i creació de valor, escrites: què hi ha, no què n'opinem.
Què es pot cobrar, què s'ha de repartir i quin vincle s'ha de reparar. Amb nom i data.
Carregat al SOS, editable per la casa i sense dependre de nosaltres per tornar-lo a mirar.
Fet amb l'equip adequat a la sala, el mapa és una conversa: cadascú veu què aporta i què rep, s'entén la feina de l'altre i es pensa en sistema, no en departaments. L'equip en surt més alineat i es comunica millor.
El mapa no és l'entregable: el mapa és l'eina. L'entregable és el que se'n decideix. Un mapa preciós del qual no surt cap moviment és una feina ben feta que no ha servit de res.
I com és, a la sala
No es fa amb un programa: es fa amb un full gran, post-its i gomets, i el programa ve després per mantenir-ho viu. Això és com queda el full — i tot el que hi surt té un motiu que es pot explicar en una frase.
Els entregables es diuen amb noms, no amb verbs. «La comanda», no «comandar»; «avisar abans que falli» és una cosa que arriba o no arriba. El criteri és aquest: un entregable es diu entregable perquè es pot comprovar si ha arribat.
Les quatre passes grans
10 passos són per executar; quatre són per recordar. Aquesta és l'agrupació del guió de sessió, i és la que es fa servir a la sala.
- 1Definir l'abast i les fronteres
De quina activitat parlem i on s'acaba. És el que decideix si surt un mapa que es llegeix o un de quaranta nodes que no es llegeix a cap sala.
1 pas: L'abast: a quina escala es mapa - 2Decidir qui convidem
Un grup divers de la casa i del seu entorn, o com a mínim gent que conegui qui hi ha a fora. Amb trenta persones es fa en dos o tres grups en paral·lel.
1 pas: Qui hi ha a la sala - 3Identificar els rols i les seves transaccions
Els noms primer, els rols després, i llavors què s'intercanvien. Entre 8 i 10 rols, i els que tenen més intercanvis van més al centre.
3 passos: Els nodes: rols, no càrrecs · Les transaccions tangibles · els «must» · Les transaccions intangibles · els «extra» - 4Validar el mapa seqüenciant transaccions
En quin ordre passen les coses. No per reduir-ho a un procés lineal, sinó per comprovar que el mapa és complet i fer aflorar els fluxos principals.
5 passos: Anàlisi d'intercanvi · Anàlisi d'impacte · Anàlisi de creació de valor · Els moviments · El mapa queda viu
I els noms dels rols, per si et sonen
Les posicions d'un castell, amb què són a una organització i exemples que es reconeixen sense saber res de castells. És el vocabulari que fa que un dilluns algú pugui dir «aquesta persona és el nostre vent» i tothom entengui què vol dir.
Els noms varien de colla a colla i aquests són els d'ús més estès. El que no varia és per què hi és cada posició, que és l'única cosa que es pot traslladar a una organització. Això posa nom, no puntua ningú.
Tot passa per una sola àrea.
Quatre rengles i una sola primera mà. És la figura més alta per quanta gent té a sota i la que cau més de pressa: si falla una persona, no hi ha ningú al costat que reculli el pes. A una casa, és el projecte que s'aguanta perquè hi ha algú que no plega mai.
Dues àrees que depenen l'una de l'altra i no tenen tercera.
Vuit rengles, dues primeres mans i dos vents que les lliguen. Guanya estabilitat i estrena una fragilitat nova: si una de les dues va tard, l'altra no pot compensar-ho, només esperar. És el clàssic «comercial i producció» quan no hi ha ningú entremig.
Tres àmbits que es reparteixen la feina.
Dotze rengles: tres primeres mans, tres vents i sis laterals. Amb tres àrees el pes ja es reparteix de debò i una que vagi fluixa no tomba la figura: és la primera on pots perdre algú i seguir. La contrapartida és que calen tres caps que es parlin, i això no surt sol.
Quatre àrees, que és on acaba la majoria de cases que creixen.
Setze rengles —quatre primeres mans, quatre vents i vuit laterals—, i per això és la planta on cap un instrument de setze factors sense forçar res. La més feta i per un motiu: reparteix prou i encara es pot coordinar. El problema d'un 4 mai és l'alçada — és que una de les quatre rengles vagi curta i ningú ho digui fins que es carrega el pis de dalt.
Cinc àmbits o més, amb una planta que ha de créixer igual.
Vint rengles i una pinya molt més gran. Aquí és on les cases s'equivoquen: creixen el tronc —més àrees, més caps— i deixen la base igual. El castell no cau per dalt: cau perquè a baix no hi havia prou gent.
La llei que lliga les dues vistes: en castells no es guanya alçada sense guanyar base — un 4 de 8 demana folre, i un de 9, folre i manilles. La pinya creix més de pressa que el tronc. En una casa és igual: cada pis d'ambició que s'afegeix demana més direccions obertes, no més gent a la mateixa direcció.
Les àrees que ja tens: qui ven, qui produeix, qui entrega, qui administra.
Els quatre àmbits van a les primeres mans, que és el seu lloc: el suport directe de cada àrea. I llavors es veu el que una llista d'àrees no pot dir — tot el que hi ha entre elles és buit: ni laterals que les reforcin pel costat ni vents que les lliguin entre si. És una casa amb departaments i res més.
- Qui ven 5
- Qui produeix 4
- Qui entrega 1
- Qui administra 2
4 vents buits: hi ha 4 parells d'àrees sense ningú que les toqui totes dues · i 8 rengles més queden buides.
Les deu aportacions que el SOS ja fa servir per encaixar persones i rols.
Dotze rengles i deu aportacions: les dues que sobren són la lectura. Una rengla buida no és un error de dibuix — és una casa que no sap qui li posa allò, i normalment no ho sap perquè no ho ha demanat mai.
- Temps constant 6
- Ordre i seguiment 2
- Contactes al territori 4
- Un espai o un local 1
- Vehicle i disponibilitat 2
- Un ofici o producció 5
- Números i negociació 1
- Cura i acollida 3
- Veu i difusió 4
- Posar-hi diners 1
1 vent buit: hi ha un parell d'àrees sense ningú que les toqui totes dues · i 1 rengla més queda buida.
Setze dimensions de perfil, una per direcció. És el cas que va encendre això: posar el grup sobre la planta i veure la distribució de cop.
Setze factors en una taula no diuen res a ningú. A la planta es veu en mig segon cap on s'inclina l'equip i quines rengles no cobreix. I una cosa que la taula no pot dir: què cau sobre els vents —les quatre úniques posicions que toquen dues àrees alhora, i per tant els factors que decideixen si les àrees es parlen o no.
- A 5
- B 3
- C 4
- E 6
- F 2
- G 5
- H 1
- I 3
- L 2
- M 4
- N 1
- O 2
- Q1 6
- Q2 1
- Q3 4
- Q4 2
els 4 vents tenen qui els ocupi (C, H, N, Q3): són les posicions que lliguen dues àrees alhora.
Això ordena i fa visible; no puntua. Un castell no diu si una casa va bé: diu on es concentra el pes i quines direccions té tancades, que és una altra cosa i és la que serveix per decidir.
La xarxa de TeamTowers, mirada com un mapa de valor
Set rols: els quatre que fa l'Àlvar i els tres de l'altra banda de la taula. El que es lliura en cada sentit, i el que es lliura i no es factura.
Els quatre rols de l'esquerra i del centre els fa la mateixa persona. El mapa no ho dissimula perquè és el que la xarxa ha de resoldre: que cada rol el pugui fer algú altre, amb el nivell i l'evidència que el registre ja sap acreditar.
És l'única banda on el que arriba és intangible —la confiança del seu client— i el que es dona és el mètode. Sana i necessària, i amb la mateixa particularitat que el distribuïdor del celler: pel canal, el que no es pot facturar se'n va de franc si no es pacta.
Empresa i administració compren el mateix i no ho paguen igual: una amb pressupost propi i a termini curt, l'altra amb partides, contracte menor i els seus temps. És per això que el catàleg filtra per sector i cada paquet diu amb quins diners es paga.
Aquest mapa no és una llista de clients: els nodes són rols i el que es dibuixa és com funciona la casa. Els clients tenen la seva paret més amunt, amb la font escrita de cadascun.
I la mateixa xarxa, des de dalt
La prova que la traducció no està feta a mida d'un cas: el mateix càlcul, sobre una altra casa. Cada pilar és un rol de la xarxa i cada rengla, un lliurament.
- Qui mapa el valor té 4 vents. És el rol del qual pengen els altres, i la pinya no li dona lloc per a tants.
- Qui construeix la peça no té cap vent. Cap posició els lliga a una altra àrea: o es relacionen en una sola moneda, o no es relacionen. És un silo, dit amb el dibuix.
- Això és el que la xarxa ha de resoldre, i no amagar: que cada rol el pugui fer algú altre, amb el nivell i l'evidència que el registre ja sap acreditar.
D'on surt tot això: una colla castellera
El graf d'un poble s'explica malament amb un diagrama i es explica bé amb una colla, perquè és exactament el mateix graf: uns rols, unes coses que es veuen i unes altres que no es veuen i sense les quals cau. Nou passos, i l'últim és per posar-t'hi tu. Aquesta part encara és només en català.
← → per moure't entre passos
Què hi pots posar tu
Capacitats, no identitat: aquí no hi ha nom, ni correu, ni edat. Marca el que puguis posar-hi i el mapa et dirà on encaixes —et proposa, no t'assigna. Es desa en aquest navegador i val per a tots els mapes del SOS.
D'on surt el mètode. És l'anàlisi de xarxes de valor de Verna Allee: en comptes de dibuixar qui mana sobre qui, es dibuixa qui lliura què a qui, i es compta tant el que es factura com el que no. La pràctica en castellà i les «quatre passes grans» surten de l'article d'Antonio Blanco-Gracia i Ingrid Astiz a Pantheon.work (30/11/2018), i els cors del pols i les vuit preguntes, del guió d'una sessió real amb un equip de direcció.
El cas del celler és un exemple treballat, no el d'un celler concret, i no porta cap xifra d'euros: el marge el calcula la casa amb els seus números. El que el mapa aporta no és una previsió — és on mirar.
I si el que busques és el curs: la ruta d'aprenentatge viu a la formació, amb setze mòduls de N0 a N3. Aquesta pàgina és el mètode i el cas; allà és on s'aprèn a facilitar-lo.