Un mapa de valor dibuixa els rols d'una casa i tot el que es lliuren — també els favors, el relat i la confiança, que no surten a cap factura i sense els quals no funciona res. Aquí hi ha un sol dibuix i vuit maneres de llegir-lo, sobre un cas treballat. Dos dels rols s'obren: a dins tenen el seu propi mapa.
Un celler del Penedès que mira el turisme de luxeEl mateix vi, el mateix poble i la mateixa família. El que canvia és qui rep què — i sobretot, quins lliuraments es paguen.
Un mapa dibuixat és una radiografia: diu què hi ha. Amb el pols posat es veu l'altra cosa —si allò circula—, que és el que de debò decideix si una casa va bé.
Toca un rol del dibuix per mirar-te només el seu tros. Els que tenen anell s'obren: a dins hi ha el seu mapa. Si no hi cap, arrossega el dibuix de costat.
I la mateixa casa, mirada des de dalt
El graf de sobre diu qui dona què a qui. El que no diu és on es concentra el pes, perquè un graf no té base. Això ho diu la pinya, i només es veu mirant-la des de dalt.
La planta d'un 4 · 16 rengles
Una rengla és cada filera de gent que surt del tronc cap enfora. N'hi ha de tres menes, i es diuen pel nom de la mà que les encapçala.
Primeres mans4 Darrere el contrafort. Subjecten el segon per darrere: és el suport directe d'una àrea.
Laterals8 Darrere les crosses, amb els braços estirats, subjecten les cuixes pels costats. Reforcen una àrea de costat.
Vents4 Entre crossa i crossa: una mà a cada pilar. Són els únics que toquen dues àrees alhora i eviten que se separin.
Una pinya de N baixos obre 4N rengles. Un dos n'obre 8, un tres 12, un quatre 16 i un cinc 20. I per això un instrument de setze factors cap en la planta d'un quatre sense forçar res: un factor per rengla.
De les tres menes, el vent és l'única que toca dues àrees alhora —una mà a cada pilar—, i per tant l'única que impedeix que se separin. Una planta amb els vents buits és una casa amb àrees que no es toquen.
Això ordena i fa visible; no puntua. Un castell no diu si una casa va bé: diu on es concentra el pes i quines rengles té buides.
I la llei que lliga les dues mirades: en castells no es guanya alçada sense guanyar base. La pinya creix més de pressa que el tronc, i en una casa és igual: cada pis d'ambició demana més rengles obertes, no més gent a la mateixa.
Les lectures del mateix dibuix
Un sol dibuix, i vuit coses que hi pots mirar
No són vuit dibuixos: és el mateix, llegit vuit vegades.
Els rols
Set rols, no set persones i no set departaments. Un d'ells no existeix com a rol en cap organigrama d'aquesta casa, i és el que sosté la meitat del mapa.
Qui fa el vi
Vinya, verema i celler. Produeix el tangible que tothom veu i, de passada, tot el que després es podrà explicar.
dona 3 · rep 3S'obre: té mapa propi
Qui rep i explica
Obre la porta, ensenya la casa i posa nom a les coses. És el node que avui sovint no existeix com a rol, i el fa qui pot quan truquen.
dona 4 · rep 4S'obre: té mapa propi
L'operador de luxe
Conserge d'hotel, agència especialitzada o qui tria el viatge d'algú altre. No compra vi: compra no equivocar-se.
dona 2 · rep 2
El visitant
Ve amb temps i amb ganes de quedar-se. Paga per haver-hi estat, i s'endú ampolles perquè ha estat allà, no al revés.
dona 3 · rep 3
El poble
Restaurants, allotjament i oficis. No és decorat: és el que fa que la visita duri dos dies en comptes d'una hora.
dona 2 · rep 2
El distribuïdor
Arriba on el celler no arriba. És una relació sana i necessària, i té una particularitat que el mapa ensenya de seguida.
dona 1 · rep 1
La vinya i el veïnat
El paisatge, el camí, la gent que hi viu. És el que fa que aquell vi sigui d'allà i no de qualsevol lloc, i no cobra per això.
dona 1 · rep 1
Els «must»
El que és exigible entre rols: una comanda, un lliurament, una factura. És la part fàcil, la que tothom ja sap, i encara no explica per què la casa funciona.
9transaccionses poden facturar
Els «extra»
El que es dona per mantenir la relació i que ningú pot reclamar: el relat, la confiança, l'accés, el favor tornat. Aquí és on apareix la meitat del mapa que ningú havia vist mai junta.
7transaccionsno consten enlloc
La seqüència
En quin ordre passen les coses. No per reduir-ho a un procés lineal —per això n'hi ha tres i no un—, sinó per comprovar que el mapa és complet i fer aflorar els camins principals.
«A l'enginyeria de processos l'objectiu és identificar un únic procés òptim i eliminar la variació. Amb l'anàlisi de la xarxa de valor l'objectiu és optimitzar múltiples vies i aconseguir un resultat consistent permetent alhora les variacions necessàries per a la innovació, la resiliència i l'agilitat de la xarxa.»Verna Allee
Des que algú reserva el viatge fins que la casa sap què ha preguntat. Vuit passos, i tres no es poden facturar.
El visitant → L'operador de luxeel que paga pel viatge sencer
L'operador de luxe → Qui rep i explicala confiança del seu client, que és el que de debò ven
Qui rep i explica → L'operador de luxeuna experiència exclusiva i hores reservades
L'operador de luxe → El visitantque algú hagi triat per ell i no s'hagi d'equivocar
Qui fa el vi → Qui rep i explicael vi, la verema i el celler obert
Qui rep i explica → El visitantel relat de la casa: qui poda, per què aquell vessant
El visitant → Qui rep i explicael que paga per l'experiència, no per l'ampolla
Qui rep i explica → Qui fa el visaber què pregunta i què paga qui ve
El que fa que la visita duri dos dies i no una hora. Comença i acaba a la casa, i pel mig no hi passa.
Qui rep i explica → El poblevisitants amb temps i ganes de quedar-se
El poble → El visitanttaula, llit i ofici obert
El visitant → El pobledespesa que es queda al municipi
El poble → Qui rep i explicaque el poble els tracti com la casa ha promès
De la vinya al camió. Tres passos, tots tangibles — i aquí hi ha la troballa del cas.
Qui fa el vi → La vinya i el veïnatvinya treballada i camins oberts
Qui fa el vi → El distribuïdorvolum a preu de canal
El distribuïdor → Qui fa el viarribar on el celler no arriba
Les transaccions, una per una
De
A
Mena
Què
Quan
Qui fa el vi
Qui rep i explica
tangible
el vi, la verema i el celler obert
La visita reservada 5
Qui rep i explica
Qui fa el vi
intangible
saber què pregunta i què paga qui ve
La visita reservada 8
Qui rep i explica
El visitant
intangible
el relat de la casa: qui poda, per què aquell vessant
La visita reservada 6
El visitant
Qui rep i explica
tangible
el que paga per l'experiència, no per l'ampolla
La visita reservada 7
L'operador de luxe
Qui rep i explica
intangible
la confiança del seu client, que és el que de debò ven
La visita reservada 2
Qui rep i explica
L'operador de luxe
tangible
una experiència exclusiva i hores reservades
La visita reservada 3
El visitant
L'operador de luxe
tangible
el que paga pel viatge sencer
La visita reservada 1
L'operador de luxe
El visitant
intangible
que algú hagi triat per ell i no s'hagi d'equivocar
La visita reservada 4
El poble
El visitant
tangible
taula, llit i ofici obert
El dia al poble 2
El visitant
El poble
tangible
despesa que es queda al municipi
El dia al poble 3
Qui fa el vi
El distribuïdor
tangible
volum a preu de canal
La venda pel canal 2
El distribuïdor
Qui fa el vi
tangible
arribar on el celler no arriba
La venda pel canal 3
La vinya i el veïnat
Qui fa el vi
intangible
el lloc que fa que aquell vi sigui d'allà
sempre
Qui fa el vi
La vinya i el veïnat
tangible
vinya treballada i camins oberts
La venda pel canal 1
Qui rep i explica
El poble
intangible
visitants amb temps i ganes de quedar-se
El dia al poble 1
El poble
Qui rep i explica
intangible
que el poble els tracti com la casa ha promès
El dia al poble 4
I el que no entra a cap ordre
La vinya i el veïnat → Qui fa el viel lloc que fa que aquell vi sigui d'allà
No passa en cap pas: passa tot el temps. És el que fa que aquell vi sigui d'allà, i per això no surt a cap diagrama de procés — ni a cap factura.
El pols
Un mapa dibuixat és una radiografia: diu què hi ha. El pols diu l'altra cosa —si allò circula— i és el que decideix si una casa va bé. De dos a quatre llocs del full es marquen amb un cor, que és on cal mirar-ho.
I si un node s'encalla
La pregunta que un metge fa davant d'una radiografia: i si això no passa? Al full es fa amb el dibuix a la mà i dues preguntes: quin rol és més essencial per a la supervivència de la xarxa, i què passaria si aquella persona la substituís una altra.
Què hi ensenya l'anàlisi
01El canal no compra res que no es pugui facturar
Tots els lliuraments amb el distribuïdor són tangibles. No és un retret —és la seva feina—, però vol dir que tot el que la casa produeix i no es pot facturar, per aquí se'n va de franc: el relat, el lloc, la família, el vessant.
02El camí del visitant sí que els paga
Aquí els intangibles no són un extra: són el producte. L'operador no ven vi, ven no equivocar-se; el visitant no paga l'ampolla, paga haver-hi estat. I això la casa ja ho produeix cada dia sense cobrar-ho.
03Hi ha un node que no existeix com a rol
«Qui rep i explica» avui sol ser qui pot quan truquen. És el node que sosté tot el camí de la dreta, i mentre no sigui el rol d'algú amb temps assignat, el marge que hi ha a la dreta no s'hi arriba.
04La vinya i el veïnat donen i no reben prou
Reben feina i camins; donen el que fa que allò sigui únic i irrepetible. És el vincle que es trenca sense avisar —un poble que es cansa dels visitants—, i és barat de cuidar mentre encara es pot.
El zoom
En una casa gran no es mapa tot en un sol dibuix: es fa amb zoom. Un nivell primer, i el que hi ha dins de cada node es mapa a part si la decisió ho demana.
Per sobre de dotze rols i cinquanta transaccions un mapa ja no es maneja a una sala — que és, dit d'una altra manera, per què existeix el zoom.
I les vuit preguntes
El mapa no diu res sol. El que diu alguna cosa és el grup responent-les amb el dibuix al davant, i per això la sessió no s'acaba quan el full està ple.
Qui és més actiu a la xarxa? Per què?
Qui és menys actiu? Per què?
Qui hi hauria de sortir i no hi surt? Per què?
Quines relacions caldria començar, enfortir o reprendre?
Tots els entregables aporten valor, o en generen un altre com a resposta?
Hi ha algun intercanvi dèbil o en risc?
La xarxa aporta valor a tots els rols?
Algú rep molt més del que aporta, o aporta molt més del que rep?
El marge no surt d'apujar el preu de l'ampolla. Surt de cobrar els intangibles que la casa ja produeix i que pel canal se'n van de franc.
2lliuraments pel distribuïdor, i0intangibles · 8pel camí del visitant, i3intangibles
Aquest mapa és un exemple treballat, no el d'un celler concret, i no porta cap xifra: el marge el calcula la casa amb els seus números. El que el mapa aporta no és una previsió — és on mirar, i quins lliuraments avui se'n van sense cobrar.
Com es llegeix un mapa
Quatre paraules. Un mapa de valor amb quinze símbols no el llegeix ningú a una sala, i a la sala és on s'ha de llegir.
Nodeun rol, no una persona
El que algú fa, no com es diu al organigrama. Una persona pot ocupar dos nodes i un node el poden ocupar dues persones. Aquest canvi de mirada és tot el mètode.
Transaccióuna fletxa, d'un node a un altre
Alguna cosa que un node lliura a un altre. Té direcció: A dona a B no és el mateix que B dona a A, i dibuixar-ho amb una ratlla sense punta amaga justament el que es vol veure.
Tangiblelínia plena
El que es podria facturar o consta en un contracte: producte, hores, diners, un local, un informe. És el que ja surt als comptes.
Intangiblelínia discontínua
El que no consta enlloc i sense el qual res funciona: confiança, coneixement que no és a cap manual, reputació, accés, que et tornin el favor. Va discontínua perquè és el que es trenca sense avisar.
Entregableel que queda quan marxem
El mapa no és l'entregable: el mapa és l'eina. L'entregable és el que se'n decideix — què es pot cobrar, què s'ha de repartir i quin vincle s'ha de reparar abans que caigui.
Com es fa
10 passos en 3 sessions · 4-6 setmanes. Els tres del mig marcats són les tres anàlisis de Verna Allee, que són el mètode i no una manera nostra de mirar-ho.
preparacióL'abast: a quina escala es mapa
Si la casa és gran, no es fa un sol mapa: es fa amb zoom. Un nivell primer —la direcció, el comitè, el consell— i el que hi ha dins de cada node es mapa a part si la decisió ho demana. Un mapa de quaranta nodes no es llegeix a una sala, i a la sala és on s'ha de llegir. Segons la criticitat de l'anàlisi, això vol més d'una sessió, i es diu abans i no a mitges.
preparacióQui hi ha a la sala
El mapa el dibuixa qui hi és, no el consultor. Si falta un rol a la sala, el seu tros de mapa serà el que algú altre creu que fa — i aquest és el tros que sempre surt malament.
dibuixEls nodes: rols, no càrrecs
Es llisten les funcions que algú fa de debò. Surten sempre rols que no consten a cap lloc: qui desencalla, qui recorda com es feia, qui truca quan ningú vol trucar.
dibuixLes transaccions tangibles · els «must»
Qui lliura què a qui, del que es podria facturar. És la part fàcil i la que tothom ja sap, i encara no explica per què la casa funciona.
dibuixLes transaccions intangibles · els «extra»
La mateixa pregunta per al que no consta. Aquí és on apareix la meitat del mapa que no havia vist mai ningú junta.
anàlisiAnàlisi d'intercanvi
Es mira el patró sencer: qui dona i no rep, quins vincles van en un sol sentit, quins nodes estan carregats de més. Un rol amb totes les fletxes sortint no és generós: és el que es cremarà primer.
anàlisiAnàlisi d'impacte
Node per node: què rep, què li costa rebre-ho i què hi guanya. És la que ensenya si a algú li surt a compte seguir-hi, i la que explica per què hi ha gent que se'n va sense queixar-se.
anàlisiAnàlisi de creació de valor
Què aporta cada node i què costaria no tenir-lo. És la que troba el valor que ja es produeix i no es cobra — i la que troba la feina que es fa i no aprofita ningú.
decisióEls moviments
Tres llistes curtes: què es pot començar a cobrar, què s'ha de repartir perquè no depengui d'una persona, i quin vincle s'ha de reparar abans que caigui. Amb nom i data, o no és una decisió.
decisióEl mapa queda viu
Es carrega al SOS i és de la casa. Un mapa en un PDF caduca el primer dia que algú canvia de rol; un mapa que es pot editar es torna a mirar d'aquí a sis mesos.
Què s'endú la casa
El mapa dels intercanvis reals, tangibles i intangibles, i on es perd valor sense que ho vegi ningú. Mètode VNA de Verna Allee.
El mapa dibuixat
Nodes, transaccions i les dues menes, amb els noms reals de la casa. En paper per a la sala i al SOS per continuar.
Les tres anàlisis
Intercanvi, impacte i creació de valor, escrites: què hi ha, no què n'opinem.
Els tres moviments
Què es pot cobrar, què s'ha de repartir i quin vincle s'ha de reparar. Amb nom i data.
El mapa viu
Carregat al SOS, editable per la casa i sense dependre de nosaltres per tornar-lo a mirar.
El mapa no és l'entregable: el mapa és l'eina. L'entregable és el que se'n decideix. Un mapa preciós del qual no surt cap moviment és una feina ben feta que no ha servit de res.
I com és, a la sala
No es fa amb un programa: es fa amb un full gran, post-its i gomets, i el programa ve després per mantenir-ho viu. Això és com queda el full — i tot el que hi surt té un motiu que es pot explicar en una frase.
«Must» · verdContractual i exigible: el que es dona per fet que arribarà.«Extra» · rosaEl que es dona per construir la relació i que ningú pot reclamar.Gomet blauQui ho rep n'està satisfet.Gomet grocQui ho rep no n'està satisfet. Aquí és on hi ha feina.CorDe dos a quatre llocs on cal mirar el pols del flux de valor.
Els entregables es diuen amb noms, no amb verbs. «La comanda», no «comandar»; «avisar abans que falli» és una cosa que arriba o no arriba. El criteri és aquest: un entregable es diu entregable perquè es pot comprovar si ha arribat.
Les quatre passes grans
10 passos són per executar; quatre són per recordar. Aquesta és l'agrupació del guió de sessió, i és la que es fa servir a la sala.
1Definir l'abast i les fronteres
De quina activitat parlem i on s'acaba. És el que decideix si surt un mapa que es llegeix o un de quaranta nodes que no es llegeix a cap sala.
1 pas: L'abast: a quina escala es mapa
2Decidir qui convidem
Un grup divers de la casa i del seu entorn, o com a mínim gent que conegui qui hi ha a fora. Amb trenta persones es fa en dos o tres grups en paral·lel.
1 pas: Qui hi ha a la sala
3Identificar els rols i les seves transaccions
Els noms primer, els rols després, i llavors què s'intercanvien. Entre 8 i 10 rols, i els que tenen més intercanvis van més al centre.
3 passos: Els nodes: rols, no càrrecs · Les transaccions tangibles · els «must» · Les transaccions intangibles · els «extra»
4Validar el mapa seqüenciant transaccions
En quin ordre passen les coses. No per reduir-ho a un procés lineal, sinó per comprovar que el mapa és complet i fer aflorar els fluxos principals.
5 passos: Anàlisi d'intercanvi · Anàlisi d'impacte · Anàlisi de creació de valor · Els moviments · El mapa queda viu
I els noms dels rols, per si et sonen
Les posicions d'un castell, amb què són a una organització i exemples que es reconeixen sense saber res de castells. És el vocabulari que fa que un dilluns algú pugui dir «aquesta persona és el nostre vent» i tothom entengui què vol dir.
La posició
Al castell
A una organització
A la pinya · A terra. El que aguanta i no es veu a la foto.
Crossa
Apuntala l'espatlla del baix des del costat i li treu pes de sobre abans que es dobli.
El suport que descarregaQui descarrega el que sosté una àrea just quan comença a anar-hi just. No fa la feina: fa que es pugui fer.administració que treu feina · el segon de cuina · qui cobreix les guàrdies
Encaixa amb qui portacura i acollida🍶 Com resolem la intendència
Contrafort
Darrere el baix, aguantant-lo per l'esquena perquè no se li vagi enrere.
Qui mira que no es desviïQui mira que allò no es desviï i ho diu a temps. És la posició que ningú troba imprescindible fins que falta.qualitat · control de gestió · qui porta el seguiment d'un projecte
Encaixa amb qui portaordre i seguiment🦉 Com protegim el nostre flux de valor
Primera mà
Encapçala la rengla, darrere el contrafort, i subjecta el segon per darrere.
Qui entregaEl suport directe d'una àrea: la persona que entrega el que aquella àrea ha promès.el comercial que tanca · el tècnic que instal·la · qui fa la peça
Encaixa amb qui portaun ofici o producció🌾 Com generem valor i en tenim cura
Lateral
Darrere les crosses, amb els braços estirats, subjecta les cuixes dels segons pels costats.
El reforç de costatQui reforça una àrea de costat sense formar-ne part. No surt a cap factura i es nota el dia que no hi és.qui d'una altra àrea sempre ajuda · l'exsoci que encara agafa el telèfon · qui fa de pont amb un proveïdor
Encaixa amb qui portatemps constant🔥 Com acollim i sostenim els espais
Vent
Entre crossa i crossa: amb una mà agafa un pilar i amb l'altra, l'altre.
Qui lliga dues àreesL'única posició que toca dues àrees alhora. Qui falta quan dues àrees «no es parlen», i la primera que ningú pressuposta.el cap de projecte entre producció i comercial · la tècnica que parla amb l'ajuntament i amb les entitats
Encaixa amb qui portacontactes al territori🪽 Com connectem les persones
Al tronc · Els pisos. El que es puja i transmet el pes avall.
Baix
A terra, sota el tronc, amb el pes de tot el castell a les espatlles. No es mou i no mira amunt.
El que aguanta l'àreaQui aguanta una àrea sencera i hi és sempre. Si plega, no cau el que fa ell: cau el que hi ha a sobre.cap d'operacions · responsable de producció · qui porta la cuina
Encaixa amb qui portatemps constant🔨 Amb quin ofici i quines eines produïm
Segon
Primer pis sobre el baix. Ha de ser ferm i lleuger alhora: transmet avall tot el que rep de dalt.
Qui converteix la decisió en feinaQui converteix una decisió en una cosa que es pot fer, i la torna a baix en forma de feina repartida.cap de projecte · coordinació d'equip · qui fa el pla a partir del comitè
Encaixa amb qui portaun ofici o producció📚 Com estructurem el que sabem
Terç
Tercer pis. On el castell es decideix: ja és alt i encara ha de pujar gent per sobre.
El pis del migEl pis del mig d'una organització. Rep pressió de dalt i de baix i no té cap de les dues autoritats.comandament intermedi · responsable d'equip sense pressupost · encarregat de torn
Encaixa amb qui portavehicle i disponibilitat🌊 Com sostenim la tensió del canvi
Al pom de dalt · Els de la canalla. Pesen poc i decideixen si el castell és carregat o descarregat.
Aixecador
Fa de frontissa del pom de dalt: s'ajup perquè els altres passin i aixeca quan toca.
Qui fa pujar algú altreQui fa pujar algú altre. No és la seva figura la que es veu, i sense ell no hi ha pom.qui forma el relleu · la mentora · qui prepara qui el substituirà
Encaixa amb qui portacura i acollida👑 Com generem confiança i compromís
Enxaneta
Corona, fa l'aleta i baixa. És a dalt tres segons i és la foto.
La cara visibleQui es veu. Dura poc a dalt, no aguanta res i és el que tothom recorda — i per això es confon amb el que ha fet el castell.qui presenta · qui recull el premi · la portaveu
Encaixa amb qui portaveu i difusió💗 Com es veu el valor que aportem
Fora de l'estructura · Qui no aguanta res i tria què s'intenta.
Cap de colla
No és a l'estructura: decideix quina figura es prova, en quin ordre i quan es desmunta.
Qui decideix què s'intentaQui tria què s'intenta amb la gent que hi ha. La decisió que no es pot delegar a l'estructura que l'ha d'aguantar.direcció general · la propietat · el comitè que aprova
Encaixa amb qui portanúmeros i negociació⚡ Com prenem les decisions i com repartim el valor
Els noms varien de colla a colla i aquests són els d'ús més estès. El que no varia és per què hi és cada posició, que és l'única cosa que es pot traslladar a una organització. Això posa nom, no puntua ningú.
De dalt · la planta de la pinyaDe costat · el tronc
4 rengles · 1 primera mà · 1 vent · 2 laterals
Tot passa per una sola àrea.
Quatre rengles i una sola primera mà. És la figura més alta per quanta gent té a sota i la que cau més de pressa: si falla una persona, no hi ha ningú al costat que reculli el pes. A una casa, és el projecte que s'aguanta perquè hi ha algú que no plega mai.
De dalt · la planta de la pinyaDe costat · el tronc
8 rengles · 2 primeres mans · 2 vents · 4 laterals
Dues àrees que depenen l'una de l'altra i no tenen tercera.
Vuit rengles, dues primeres mans i dos vents que les lliguen. Guanya estabilitat i estrena una fragilitat nova: si una de les dues va tard, l'altra no pot compensar-ho, només esperar. És el clàssic «comercial i producció» quan no hi ha ningú entremig.
De dalt · la planta de la pinyaDe costat · el tronc
12 rengles · 3 primeres mans · 3 vents · 6 laterals
Tres àmbits que es reparteixen la feina.
Dotze rengles: tres primeres mans, tres vents i sis laterals. Amb tres àrees el pes ja es reparteix de debò i una que vagi fluixa no tomba la figura: és la primera on pots perdre algú i seguir. La contrapartida és que calen tres caps que es parlin, i això no surt sol.
De dalt · la planta de la pinyaDe costat · el tronc
16 rengles · 4 primeres mans · 4 vents · 8 laterals
Quatre àrees, que és on acaba la majoria de cases que creixen.
Setze rengles —quatre primeres mans, quatre vents i vuit laterals—, i per això és la planta on cap un instrument de setze factors sense forçar res. La més feta i per un motiu: reparteix prou i encara es pot coordinar. El problema d'un 4 mai és l'alçada — és que una de les quatre rengles vagi curta i ningú ho digui fins que es carrega el pis de dalt.
De dalt · la planta de la pinyaDe costat · el tronc
20 rengles · 5 primeres mans · 5 vents · 10 laterals
Cinc àmbits o més, amb una planta que ha de créixer igual.
Vint rengles i una pinya molt més gran. Aquí és on les cases s'equivoquen: creixen el tronc —més àrees, més caps— i deixen la base igual. El castell no cau per dalt: cau perquè a baix no hi havia prou gent.
Primeres mansDarrere el contrafort. Subjecten el segon per darrere: és el suport directe d'una àrea.LateralsDarrere les crosses, amb els braços estirats, subjecten les cuixes pels costats. Reforcen una àrea de costat.VentsEntre crossa i crossa: una mà a cada pilar. Són els únics que toquen dues àrees alhora i eviten que se separin.
La llei que lliga les dues vistes: en castells no es guanya alçada sense guanyar base — un 4 de 8 demana folre, i un de 9, folre i manilles. La pinya creix més de pressa que el tronc. En una casa és igual: cada pis d'ambició que s'afegeix demana més direccions obertes, no més gent a la mateixa direcció.
I ara, què hi poses
4 dimensions sobre 16 rengles
Les àrees que ja tens: qui ven, qui produeix, qui entrega, qui administra.
Els quatre àmbits van a les primeres mans, que és el seu lloc: el suport directe de cada àrea. I llavors es veu el que una llista d'àrees no pot dir — tot el que hi ha entre elles és buit: ni laterals que les reforcin pel costat ni vents que les lliguin entre si. És una casa amb departaments i res més.
Qui ven5
Qui produeix4
Qui entrega1
Qui administra2
4 vents buits: hi ha 4 parells d'àrees sense ningú que les toqui totes dues · i 8 rengles més queden buides.
10 dimensions sobre 12 rengles
Les deu aportacions que el SOS ja fa servir per encaixar persones i rols.
Dotze rengles i deu aportacions: les dues que sobren són la lectura. Una rengla buida no és un error de dibuix — és una casa que no sap qui li posa allò, i normalment no ho sap perquè no ho ha demanat mai.
Temps constant6
Ordre i seguiment2
Contactes al territori4
Un espai o un local1
Vehicle i disponibilitat2
Un ofici o producció5
Números i negociació1
Cura i acollida3
Veu i difusió4
Posar-hi diners1
1 vent buit: hi ha un parell d'àrees sense ningú que les toqui totes dues · i 1 rengla més queda buida.
16 dimensions sobre 16 rengles
Setze dimensions de perfil, una per direcció. És el cas que va encendre això: posar el grup sobre la planta i veure la distribució de cop.
Setze factors en una taula no diuen res a ningú. A la planta es veu en mig segon cap on s'inclina l'equip i quines rengles no cobreix. I una cosa que la taula no pot dir: què cau sobre els vents —les quatre úniques posicions que toquen dues àrees alhora, i per tant els factors que decideixen si les àrees es parlen o no.
A5
B3
C4
E6
F2
G5
H1
I3
L2
M4
N1
O2
Q16
Q21
Q34
Q42
els 4 vents tenen qui els ocupi (C, H, N, Q3): són les posicions que lliguen dues àrees alhora.
Això ordena i fa visible; no puntua. Un castell no diu si una casa va bé: diu on es concentra el pes i quines direccions té tancades, que és una altra cosa i és la que serveix per decidir.
La xarxa de TeamTowers, mirada com un mapa de valor
Set rols: els quatre que fa l'Àlvar i els tres de l'altra banda de la taula. El que es lliura en cada sentit, i el que es lliura i no es factura.
Entre els oficis de la casa
2 de 16
lliuraments. 2/4 oficis no es lliuren res a cap altre: els fa la mateixa persona i per això no els cal.
Cap a fora i cap a dins
14 de 16
5 dels que creuen la taula són intangibles: accés, porta al territori, confiança i comunitat.
01Quatre oficis i una sola persona
Els quatre rols de l'esquerra i del centre els fa la mateixa persona. El mapa no ho dissimula perquè és el que la xarxa ha de resoldre: que cada rol el pugui fer algú altre, amb el nivell i l'evidència que el registre ja sap acreditar.
02Les agències compren el mètode i venen la relació
És l'única banda on el que arriba és intangible —la confiança del seu client— i el que es dona és el mètode. Sana i necessària, i amb la mateixa particularitat que el distribuïdor del celler: pel canal, el que no es pot facturar se'n va de franc si no es pacta.
03Les dues cases paguen amb diners diferents
Empresa i administració compren el mateix i no ho paguen igual: una amb pressupost propi i a termini curt, l'altra amb partides, contracte menor i els seus temps. És per això que el catàleg filtra per sector i cada paquet diu amb quins diners es paga.
Aquest mapa no és una llista de clients: els nodes són rols i el que es dibuixa és com funciona la casa. Els clients tenen la seva paret més amunt, amb la font escrita de cadascun.
Primera màEl suport directe d'una àrea: la persona que entrega el que aquella àrea ha promès.LateralQui reforça una àrea de costat sense formar-ne part. No surt a cap factura i es nota el dia que no hi és.VentL'única posició que toca dues àrees alhora. Qui falta quan dues àrees «no es parlen», i la primera que ningú pressuposta.
I la mateixa xarxa, des de dalt
La prova que la traducció no està feta a mida d'un cas: el mateix càlcul, sobre una altra casa. Cada pilar és un rol de la xarxa i cada rengla, un lliurament.
28 rengles obertes · 9 amb algú · 19 buides
Qui mapa el valor té 4 vents. És el rol del qual pengen els altres, i la pinya no li dona lloc per a tants.
Qui construeix la peça no té cap vent. Cap posició els lliga a una altra àrea: o es relacionen en una sola moneda, o no es relacionen. És un silo, dit amb el dibuix.
Això és el que la xarxa ha de resoldre, i no amagar: que cada rol el pugui fer algú altre, amb el nivell i l'evidència que el registre ja sap acreditar.
D'on surt tot això: una colla castellera
El graf d'un poble s'explica malament amb un diagrama i es explica bé amb una colla, perquè és exactament el mateix graf: uns rols, unes coses que es veuen i unes altres que no es veuen i sense les quals cau. Nou passos, i l'últim és per posar-t'hi tu. Aquesta part encara és només en català.
Toca un rol per veure què dona
←→ per moure't entre passos
Què hi pots posar tu
Capacitats, no identitat: aquí no hi ha nom, ni correu,
ni edat. Marca el que puguis posar-hi i el mapa et dirà on encaixes —et proposa, no
t'assigna. Es desa en aquest navegador i val per a tots els mapes del SOS.
D'on surt el mètode. És l'anàlisi de xarxes de valor de Verna Allee: en comptes de dibuixar qui mana sobre qui, es dibuixa qui lliura què a qui, i es compta tant el que es factura com el que no. La pràctica en castellà i les «quatre passes grans» surten de l'article d'Antonio Blanco-Gracia i Ingrid Astiz a Pantheon.work (30/11/2018), i els cors del pols i les vuit preguntes, del guió d'una sessió real amb un equip de direcció.
El cas del celler és un exemple treballat, no el d'un celler concret, i no porta cap xifra d'euros: el marge el calcula la casa amb els seus números. El que el mapa aporta no és una previsió — és on mirar.
I si el que busques és el curs: la ruta d'aprenentatge viu a la formació, amb setze mòduls de N0 a N3. Aquesta pàgina és el mètode i el cas; allà és on s'aprèn a facilitar-lo.