Què és, i què no és
És una incubadora que parteix del mapa de valor i no del pla de negoci; que reparteix propietat per aportació real i no per negociació prèvia; que exigeix evidència per avançar i no permís; i que mesura l'èxit en impacte psicosocial tant com en euros.
No és una cartera d'inversió. No hi ha ronda, ni valoració pre-money, ni exit. La graduació no és una venda: és que el projecte deixa de necessitar la incubadora.
El cicle sencer
Quatre etapes i tres portes. Cada porta té criteris, i el botó de passar surt tancat amb el nombre de criteris pendents fins que es compleixen tots.
Per què portes i no permisos: qui decideix si un projecte està a punt hauria de ser el que s'ha fet, no qui hi té més veu a la sala. Un criteri es pot discutir abans; un cop escrit, es compleix o no es compleix.
Quan es gradua, què passa
La venture es converteix en un node propi del SOS, amb el seu mapa, els seus socis i la seva comptabilitat. I la feina pendent no es perd: els items del backlog que no estaven fets viatgen al node nou com a targetes.
Després hi ha revisions als 3, 6 i 12 mesos. Una incubadora que no mira què va passar amb el que va graduar no sap si el seu mètode funciona: sap quantes graduacions ha fet, que és una altra cosa.
Els criteris, un per un
Cadascun té un motiu, i el motiu importa més que el criteri: qui l'entén el pot discutir, i qui només el compleix el fa trampa.
El criteri que costa més d'acceptar
Per graduar-se, cap membre pot concentrar més del 70% de l'equity.
Una venture on una sola persona en té el 85% no és una cooperativa: és un autònom amb ajudants. Graduar-la seria enviar-la a trencar-se el primer dia que aquella persona es cremi, marxi o emmalalteixi. El límit no és un ideal de repartiment: és una comprovació de supervivència.
I no és un veto permanent: la tarta es recalcula sola, i qualsevol altra persona que hi aporti la mou. La sortida no és negociar percentatges — és que hi participi més gent.
Tres vies, un sol resultat
Totes tres desemboquen al mateix objecte. El que canvia és d'on surt el mapa de valor, i això depèn de què sap ja qui la crea.
Del mapa a la feina: el pla d'sprints
Un mapa de valor que ningú executa és un dibuix. El pla el converteix en un backlog viu: una casella per cada rol i per cada flux, que algú ha de marcar.
Aquí és on el diagnòstic es transforma en organització: mentre el mapa és un pòster, cada rol és una bona intenció; convertit en casella, cada rol és una persona que falta o que hi és.
Slicing Pie · la propietat es recalcula, no es negocia
Cada aportació —hores o diners— es converteix en llesques, i el percentatge de cadascú és la seva part del total. Cada cop que algú hi aporta, els percentatges canvien sols. No cal renegociar mai.
llesques(temps) = hores × preu de referència × multiplicador no-cash
llesques(diner) = euros × multiplicador cash
El multiplicador del diner és sempre superior al del temps, i no és per afavorir qui té estalvis: és per risc. Qui posa 1.000 € els pot perdre tots; qui posa 40 hores manté l'aprenentatge, els contactes i l'ofici. Això és Slicing Pie ortodox, i canviar-ho faria que el diner deixés d'entrar.
Cada venture té la seva pròpia tarta, separada del fons de la MATRIU: entrar a la incubadora no dilueix ningú.
El que això evita
El repartiment fix al principi és el que trenca la majoria de projectes col·lectius, i sempre pel mateix camí: es reparteix quan ningú ha fet res encara —o sigui, per expectativa i per veu— i quan al cap d'un any la feina l'ha fet una altra persona, el repartiment ja no es pot tocar sense trencar la relació.
Amb la tarta dinàmica no hi ha aquesta conversa perquè no hi ha res a repartir: hi ha el que ja s'ha fet.
El fons cooperatiu
Què s'ha mobilitzat de debò: hores, objectes, talent i capital. I quant val, amb rang d'incertesa —±30%— i el desglossament sencer a la vista.
El rang no és falsa modèstia. Una xifra única per a un fons fet d'hores i objectes de segona mà és una xifra inventada amb aspecte de precisa, i es fa servir per prendre decisions. Cada preu ve de l'oracle, es pot mirar i es pot canviar per node.
Intercooperació · el model Mondragón
Una venture pot moure hores, objectes, talent o capital cap a una altra. Cada transferència queda signada i encadenada, i s'agrega a la cartera.
Que el valor circuli entre projectes germans en comptes d'acumular-se en el que va primer és exactament el que distingeix una incubadora cooperativa d'una cartera d'inversió. En una cartera, el projecte que puja se separa dels altres; aquí, el que puja és el que pot sostenir el següent.
Impacte psicosocial
Es mesura al costat dels euros i no a sota. Un projecte que factura i crema la gent que el sosté no és un projecte que funciona: és un que encara no ha fallat.
Tres portes d'entrada, segons on siguis
El diagnòstic pregunta d'on véns, què tens i què et falta, i en tres minuts et diu el punt de partida i l'itinerari que et toca. No cal enviar-lo per veure'l.
El mapa de valor és el primer pas de tot: rols funcionals, intercanvis als dos sentits, i on hi encaixes tu.
Obre el SOS, crea un node de tipus MATRIU i comença per la cartera. Les ventures es creen des d'allà per qualsevol de les tres vies.
Què fa l'app d'aquest model, ara mateix
La xifra surt de comptar les peces del model que tenen funció al SOS, no d'una impressió. Les que falten estan escrites al pla de millora, no amagades.
Per llegir-ho sencer
Aquesta pàgina és el model explicat. La guia de funcionament té el detall de cada peça i el pla de millora té el que encara falta — tots dos al repositori, oberts.