Arreglar la persiana d'algú. Deixar el trepant. Acompanyar al metge. Ensenyar català a qui acaba d'arribar. Tot això ja val alguna cosa — el que passa és que no ho compta ningú.
S'obre al teu navegador. No hi ha registre, ni correu, ni contrasenya.
Programa Pioneres: tres setmanes de feina real i un certificat del rol que hagis exercit. Com va · places limitades.
No som els primers a notar-ho. Som els primers a comptar-ho.
Porto set anys al barri i conec la meitat de la gent de vista. Si demà em quedo sense feina, no sé a qui trucar.
Tinc un traster ple d'eines que faig servir dos cops l'any. I cada cop que necessito una cosa, la compro.
A l'associació ho fem tot quatre persones. Quan una plega, allò s'acaba.
He ajudat molt i m'he deixat ajudar poc. Demanar em costa més que fer.
Fa anys que la dibuixem en còmics. Va del mateix.
Al segon còmic, el Comando Molekulon acaba picant pedra en un páramo gris per pagar un deute que no havien contret. Els havien venut una necessitat que no tenien.
Hi passen els anys. I resisteixen fent una sola cosa: cantar els seus propis noms, per no oblidar qui són. Sota els peus, sense que ho vegi ningú, hi van creixent plantes.
Els catorze del Comando no són els protagonistes. Són els que van a buscar els altres 149.986, que ja hi són, escampats, fent coses més petites del que saben fer.
Cada personatge és una manera de sostenir un grup. Mira si te'n reconeixes alguna.
I si fa temps que has deixat de posar-hi res, també hi ha personatge. L'Afrodito vivia sota un abric de cuir al Bar Andrés, amagant-se d'un món que l'havia convençut que no valia la pena. No li faltava talent: li sobrava cuirassa.
Aquí no et demanem que te la treguis. Et demanem que apuntis una cosa que ja fas —i que a partir d'ara consti.
Demanar-te feina sense dir què en treus seria demanar-te feina. Això és una proposta.
Ningú comença per dalt. La majoria comença aportant una cosa i ja està.
Poses els teus talents, hores i objectes. És l'entrada normal, i n'hi ha prou.
Ajudes que la gent i les entitats s'hi trobin. El rol que fa que això no mori al tercer mes.
Fas de pont amb l'ajuntament i el finançament. Portes xifres que es poden defensar.
Vetlles perquè les decisions es prenguin, quedin escrites i es puguin defensar.
Tres setmanes de feina real i un certificat del rol que hagis fet. Places limitades: acompanyar bé a molta gent alhora no es pot.
Val més dir-ho abans que et fa il·lusió.
Com es comprova. El certificat és un fitxer signat. Qui el rebi el deixa anar al verificador del SOS —obre'l, menú Els meus ancoratges → Verifica un paquet— i li dirà tres coses: si la firma és de qui diu ser, si el rol torna a sortir de l'evidència que porta a dins, i qui l'ha confirmat. El rol no és un camp escrit: es recalcula. Un certificat retocat no passa.
Del que hagis exercit. El rol no es tria en un formulari: es dedueix del que has fet, i és el mateix criteri que fa servir el SOS per dins.
Has aportat hores, objectes o sabers, i n'hi ha rastre signat.
Has donat d'alta gent, has fet que un ping acabés en intercanvi, has registrat decisions.
Has censat entitats i has portat xifres que es poden defensar davant d'un ajuntament.
Has vetllat que les decisions quedessin escrites i defensables.
Escriu-me dient on vius i què t'agradaria fer. Amb dues línies n'hi ha prou; ja et diré si encaixa o no, i si no encaixa t'ho diré igual de clar.
Res més. No hi ha correu, ni contrasenya, ni verificació per SMS.
D'una llista, o escrivint-les tu. Cuinar per a molta gent també hi compta.
Opcional. Pots deixar-los o donar-los, i és una decisió diferent que el sistema distingeix.
El teu perfil es signa amb una identitat que es genera al teu dispositiu. A partir d'aquí, el que registris queda amb el teu rastre.
Val més dir-ho ara que descobrir-ho després. Cada «no» d'aquests té el motiu escrit a els vedes, que són les regles que aquesta eina s'ha imposat.
TeamTowers Humà, des de l'Alt Penedès. El codi és obert i l'app és un sol fitxer que pots descarregar-te i fer servir sense nosaltres. Aquesta és la prova de que no depens de ningú: obre'l, desa la pàgina i ja és teu.
Connectant dispositius directament entre ells, o compartint el que decideixis publicar al teu territori. És més lent que una app normal i és a posta: cap intermediari vol dir cap intermediari, també quan fa nosa.
No. Has de saber què saps fer i tenir cinc minuts. La part difícil —signatures, comptabilitat, verificació— la fa l'eina sense demanar-te res.
Passa sovint, i és el punt de partida normal. Pots crear tu la primera dinàmica —un banc de temps, una biblioteca d'eines— i convidar-hi qui vulguis. La majoria de coses comencen amb tres persones.
Sí, i endur-te-ho tot. Hi ha un botó per exportar el teu SOS sencer en un fitxer. No hi ha res que quedi retingut en cap lloc.