El que ja fas al barri, comptat
Arreglar la persiana d'algú. Deixar el trepant. Acompanyar al metge. Ensenyar català a qui acaba d'arribar. Tot això ja val alguna cosa — el que passa és que no ho compta ningú.
S'obre al teu navegador. No hi ha registre, ni correu, ni contrasenya.
Programa Pioneres: tres setmanes de feina real i un certificat del rol que hagis exercit. Com va · places limitades.
Segurament et sona alguna d'aquestes
No som els primers a notar-ho. Som els primers a comptar-ho.
Porto set anys al barri i conec la meitat de la gent de vista. Si demà em quedo sense feina, no sé a qui trucar.
Tinc un traster ple d'eines que faig servir dos cops l'any. I cada cop que necessito una cosa, la compro.
A l'associació ho fem tot quatre persones. Quan una plega, allò s'acaba.
He ajudat molt i m'he deixat ajudar poc. Demanar em costa més que fer.
Això ja té nom, i és una història
Fa anys que la dibuixem en còmics. Va del mateix.
Al segon còmic, el Comando Molekulon acaba picant pedra en un páramo gris per pagar un deute que no havien contret. Els havien venut una necessitat que no tenien.
Hi passen els anys. I resisteixen fent una sola cosa: cantar els seus propis noms, per no oblidar qui són. Sota els peus, sense que ho vegi ningú, hi van creixent plantes.
Els catorze del Comando no són els protagonistes. Són els que van a buscar els altres 149.986, que ja hi són, escampats, fent coses més petites del que saben fer.
Segurament ja ets un d'ells
Cada personatge és una manera de sostenir un grup. Mira si te'n reconeixes alguna.
I si fa temps que has deixat de posar-hi res, també hi ha personatge. L'Afrodita vivia sota un abric de cuir al Bar Andrés, amagant-se d'un món que l'havia convençut que no valia la pena. No li faltava talent: li sobrava cuirassa.
Aquí no et demanem que te la treguis. Et demanem que apuntis una cosa que ja fas —i que a partir d'ara consti.
El tracte, dit clar
Demanar-te feina sense dir què en treus seria demanar-te feina. Això és una proposta.
Hi poses
- Les hores que ja dediques a ajudar
- Les eines i objectes que tens aturats
- El que saps fer, encara que et sembli poca cosa
- Cinc minuts per apuntar-ho quan passa
En treus
- Gent que et coneix i sap què saps fer
- Accés al que tenen els altres, sense comprar-ho
- Un rastre verificable del que has aportat — signat, no un «gràcies»
- Un barri que no depèn de quatre persones
Tria per on entres
Ningú comença per dalt. La majoria comença aportant una cosa i ja està.
Superheroi/na
Poses els teus talents, hores i objectes. És l'entrada normal, i n'hi ha prou.
Coordinador/a
Ajudes que la gent i les entitats s'hi trobin. El rol que fa que això no mori al tercer mes.
Agent territorial
Fas de pont amb l'ajuntament i el finançament. Portes xifres que es poden defensar.
Guardià/ana
Vetlles perquè les decisions es prenguin, quedin escrites i es puguin defensar.
Programa Pioneres
Tres setmanes de feina real i un certificat del rol que hagis fet. Places limitades: acompanyar bé a molta gent alhora no es pot.
Hi poses
- Tres setmanes, unes poques hores cada una
- Feina de veritat al teu barri o poble — no exercicis
- Registrar el que facis, que és el que després es pot certificar
En treus
- Un certificat del rol que hagis exercit de debò
- Acompanyament directe durant les tres setmanes
- Un node del teu territori engegat i funcionant
- Ser de les primeres persones que ho han fet, amb el que això vol dir
Què és aquest certificat, i què no és
Val més dir-ho abans que et fa il·lusió.
- No és un diploma d'assistència. No certifica que hagis vingut: certifica el que has fet, i es construeix des del teu registre signat.
- No te'l dono jo. El teu registre és teu i porta la teva firma; jo confirmo el que he vist, i aquesta confirmació també queda signada. Qualsevol pot comprovar-ho sense preguntar-nos res a cap dels dos.
- No té reconeixement oficial. No és un títol homologat i no serveix per a cap oposició. El que sí que fa és ser verificable, que és més del que es pot dir de la majoria de certificats.
- Si no fas la feina, no hi ha certificat. No perquè sigui exigent, sinó perquè no hi hauria res a certificar: surt del que has registrat.
Com es comprova. El certificat és un fitxer signat. Qui el rebi el deixa anar al verificador del SOS —obre'l, menú Els meus ancoratges → Verifica un paquet— i li dirà tres coses: si la firma és de qui diu ser, si el rol torna a sortir de l'evidència que porta a dins, i qui l'ha confirmat. El rol no és un camp escrit: es recalcula. Un certificat retocat no passa.
De quin rol
Del que hagis exercit. El rol no es tria en un formulari: es dedueix del que has fet, i és el mateix criteri que fa servir el SOS per dins.
Superheroi/na
Has aportat hores, objectes o sabers, i n'hi ha rastre signat.
Coordinador/a
Has donat d'alta gent, has fet que un ping acabés en intercanvi, has registrat decisions.
Agent territorial
Has censat entitats i has portat xifres que es poden defensar davant d'un ajuntament.
Guardià/ana
Has vetllat que les decisions quedessin escrites i defensables.
Escriu-me dient on vius i què t'agradaria fer. Amb dues línies n'hi ha prou; ja et diré si encaixa o no, i si no encaixa t'ho diré igual de clar.
Què passa quan cliques
Poses el teu nom i el teu poble
Res més. No hi ha correu, ni contrasenya, ni verificació per SMS.
Tries fins a cinc coses que saps fer
D'una llista, o escrivint-les tu. Cuinar per a molta gent també hi compta.
Dius quins objectes pots deixar
Opcional. Pots deixar-los o donar-los, i és una decisió diferent que el sistema distingeix.
Ja hi ets
El teu perfil es signa amb una identitat que es genera al teu dispositiu. A partir d'aquí, el que registris queda amb el teu rastre.
El que això no fa
Val més dir-ho ara que descobrir-ho després. Cada «no» d'aquests té el motiu escrit a els vedes, que són les regles que aquesta eina s'ha imposat.
- No hi ha servidor. Les teves dades viuen al teu navegador. Si esborres el navegador sense fer còpia, es perden — i per això la còpia de seguretat és de les primeres coses que et proposarà.
- No venem res, ni tenim res teu. No hi ha empresa al mig ni compte de ningú. Quan comparteixes amb el teu poble, comparteixes l'agregat: «tres persones ofereixen fer reparacions a Torrelles», mai el teu nom ni el teu telèfon.
- No és una xarxa social. No hi ha «m'agrada», ni seguidors, ni feed infinit. Hi ha coses que fer i gent que les fa.
- No et paga. Una hora val una hora, i el que reps és accés, reconeixement verificable i una xarxa. No un sou.
Preguntes que es fa tothom
Qui hi ha darrere d'això?
TeamTowers Humà, des de l'Alt Penedès. El codi és obert i l'app és un sol fitxer que pots descarregar-te i fer servir sense nosaltres. Aquesta és la prova de que no depens de ningú: obre'l, desa la pàgina i ja és teu.
Si no hi ha servidor, com em trobo amb els altres?
Connectant dispositius directament entre ells, o compartint el que decideixis publicar al teu territori. És més lent que una app normal i és a posta: cap intermediari vol dir cap intermediari, també quan fa nosa.
He de saber d'informàtica?
No. Has de saber què saps fer i tenir cinc minuts. La part difícil —signatures, comptabilitat, verificació— la fa l'eina sense demanar-te res.
I si al meu poble no hi ha ningú?
Passa sovint, i és el punt de partida normal. Pots crear tu la primera dinàmica —un banc de temps, una biblioteca d'eines— i convidar-hi qui vulguis. La majoria de coses comencen amb tres persones.
Puc marxar quan vulgui?
Sí, i endur-te-ho tot. Hi ha un botó per exportar el teu SOS sencer en un fitxer. No hi ha res que quedi retingut en cap lloc.