La Fàbrica de Superherois
i l'Escola de Superpoders

1. 10 min · La pregunta. «Qui ha ajudat algú aquesta setmana?» Es recullen a la pissarra sense valorar-les. Surten coses petites: explicar un exercici, deixar un boli, acompanyar algú al pati. Aquesta llista és el material de tot el programa.
2. 15 min · El Comando. Es presenten tres o quatre personatges del Comando Molekulon amb el seu poder. La idea que ha de quedar: cada poder és una manera de sostenir un grup, i n'hi ha de silenciosos.
3. 25 min · Fabricar. Cadascú fa el seu cromo. Nom d'heroi, colors, poder, arma.
4. 10 min · La ronda. Cadascú ensenya el cromo i diu només el poder. Ningú comenta.

«Aquest cromo encara no té cap estrella. Les estrelles no les poso jo: les posa qui ajudeu.»

Material: un ordinador o tauleta per parella, o cartolines A5 i colors.

Ull: algú voldrà posar-hi el seu nom real. Es reconduce sense drama —el nom d'heroi és el que es penja a la paret i el que es projecta.

1. 15 min · Què vol dir deixar. Es parla de la diferència entre regalar i deixar. Una superarma es deixa i torna. Qui no vol deixar res, no en posa: també és una resposta honesta.
2. 20 min · Acabar el cromo i imprimir-lo.
3. 15 min · La paret. Es pengen tots els cromos junts. Es compta quants poders diferents hi ha a la classe.
4. 10 min · El pacte. Cadascú diu en veu alta una cosa que farà per algú aquesta setmana. S'apunta. No es revisa fins a la sessió següent.

«Miren quants poders diferents hi ha en aquesta sala. Fins avui no ho sabíem.»

1. 20 min · Muntar el mapa. Es passen tots els cromos a la taula de la classe i es projecta el mapa agrupat per poder i per arma.
2. 20 min · Llegir-lo. Tres preguntes: quin poder tenim molt repetit, quin en tenim un de sol, i quin no en tenim cap. Es parla de què vol dir dependre d'una sola persona.
3. 20 min · La primera demanda. Cadascú escriu una cosa que necessita. Es busca al mapa qui la podria cobrir.

«Si l'única persona que sap fer això falta un dia, què passa?» És la mateixa pregunta que fem als ajuntaments, i és per això que existeix aquesta casa.

Les tres funcionen igual i es fan separades per una o dues setmanes: entremig és quan passen les coses.

1. 15 min · Les confirmacions. S'obre la taula i qui ha rebut ajuda prem el botó. Cada confirmació és una estrella. Es fa en veu alta i davant de tothom: la confirmació és l'acte pedagògic, no l'estrella.
2. 25 min · Emparellar. Es llegeixen les demandes obertes i es busca al mapa qui les pot cobrir. S'acorda què farà cadascú i per a quan.
3. 20 min · El que no ha anat. Es parla del que s'ha promès i no s'ha fet, sense càstig i sense nom si cal. Que un compromís no es compleixi és informació: normalment vol dir que era massa gros o que la persona ja en sostenia tres.

Ull: si sempre ajuden les mateixes tres persones, ja tens el problema que el programa vol ensenyar. Es fa visible al mapa i es parla. No es reparteix per decret.

1. 15 min · Inventari. Què s'ha deixat de debò aquest trimestre i què ha tornat.
2. 25 min · La biblioteca de les coses. Es munta una caixa real a l'aula amb les superarmes que es poden deixar, amb una fitxa: què és, de qui és, qui la té ara.
3. 20 min · Fora de l'aula. Es busca una cosa que la classe pugui deixar a una altra classe, o a l'escola. Aquí el programa surt de la porta.

1. 20 min · Reimprimir. Cada cromo es torna a fer amb les estrelles guanyades. Es comparen amb els del primer dia.
2. 20 min · Qui n'ha guanyat cap. Es mira amb calma, sense assenyalar. Sovint no és que no hagin ajudat: és que ningú ho ha confirmat. Es repassa: ajudar sense que consti és igual de valuós i menys visible, i això també passa als pobles.
3. 20 min · El relleu. Cada infant ensenya el seu poder a una altra persona de la classe. Un poder que només té una persona és una fragilitat; un poder ensenyat es queda a l'aula.

«Un superpoder que només té una persona s'acaba el dia que aquesta persona no hi és.» És el quart pas del mètode: formar gent i marxar.