La regla del 80%, mesurada i no promesa
Un producte compta si compleix les tres coses: és de proximitat, és bàsic i és sa. I es mesura en euros de despesa, no en nombre d'articles — comptar articles deixa passar una cistella amb vint espècies locals i el gruix dels diners en processats.
Què hi ha a la cistella
Quantitats per persona i setmana. Canvia-les i mira què li passa al 80%. Les línies amb marca taronja són les que no compten per a la regla —i cadascuna per un motiu diferent, que és el que val la pena mirar.
Els preus
La referència de botiga és el mateix producte a un supermercat, no la marca blanca més barata. Comparat amb la marca blanca la diferència es menja, i el que queda és la qualitat i saber d'on ve. Edita'ls amb els del teu territori: es desen aquí.
Els socis
Cada llar té la seva cistella, que arrenca de la que hi ha per defecte i s'escala amb les persones que hi viuen. El total del grup és la suma, i és el que dona el volum: ningú negocia sol.
La comanda, productor per productor
Cada pagès té el seu mínim de comanda i el seu ritme: el fresc va setmanal, el sec va mensual. Agrupar en el temps també és agregar volum — un grup que demana llenties cada setmana no arriba a cap mínim; el mateix grup demanant-les cada mes, sí.
Les quantitats s'arrodoneixen cap amunt a formats sencers: un sac de 5 kg no es parteix. El que sobra no és diner cremat, i més avall es diu què és.
D'on surt l'estalvi
Separat per causes, perquè un percentatge sol no es pot comprovar ni discutir. Tot és al mes i per al grup sencer.
Qui s'estalvia què
L'estalvi estructural és de cadascú: surt del que ha demanat. El descompte de volum és del grup, i com es reparteix és una decisió de governança, no una fórmula. Per això és un interruptor.
Aquesta pàgina és l'eina de dues dinàmiques del catàleg
No és una calculadora amb un nom a sobre: és l'eina de dos tipus de projecte que ja existeixen al SOS, amb els seus actors i els seus fluxos. El mapa de valor que ve a continuació és còpia literal del catàleg —missió, visió, objectius, rols, intercanvis, passos i governança—, i una guarda ho comprova paraula per paraula: si al SOS es canvia, aquí no pot quedar l'antic sonant igual de cert.
El format dels intercanvis és el de Verna Allee i és recíproc: cada enllaç porta lliurament als dos sentits. Un intercanvi amb una sola direcció no és un intercanvi, és una extracció — i per això es mira flux a flux i no parella a parella.
Què hi pots posar tu
Capacitats, no identitat: aquí no hi ha nom, ni correu, ni edat. Marca el que puguis posar-hi i cada mapa et dirà on encaixes — et proposa, no t'assigna. Es desa en aquest navegador i val per a tots els mapes del SOS: si ja l'has omplert a la colla castellera, ja el portes posat.
Aquesta comanda
Mentre no es tanca, això és un càlcul: canvia cada cop que algú toca una cistella i no deu res ningú. Tancar-la és el que fan els grups quan passen la comanda al pagès, i és el que la converteix en xifres que ja no es mouen.
Cada llar hi posa la part del que ha demanat d'aquell productor, al cicle d'aquell productor — i sobre el que el grup li paga de debò: els formats sencers menys el tram de volum. El sobrant de format hi va inclòs perquè el grup l'ha de posar igualment; el que se'n fa després (rebost comú o repartir el fresc) és una decisió vostra, no una xifra.
Comandes tancades
El compte de cada llar
Carregat menys posat. Carregat és el que li han sumat les comandes tancades; posat és el que la llar ha dit que ha portat a la caixa. La pàgina no ho comprova ni ho pot comprovar: ho apunta el grup.
La caixa del grup
Quant hi hauria d'haver i quant s'ha declarat. La diferència no és un descuadre: és gent que encara no hi ha posat els diners, o algú que ho ha apuntat malament. Dir-ne descuadre convertiria una conversa de deu segons en una auditoria.
Això no és un rebut i no prova res. És el compte que porta el grup, viu al navegador d'aquest dispositiu i enlloc més. Aquí no es cobra, no es demana cap targeta i ningú no confirma haver rebut cap diner. Qui vulgui una prova que es pugui ensenyar, que registri l'intercanvi al SOS, que sí que el signa i l'encadena.
El mètode de compra
El que sap qui compra per a molta gent, i que no surt als fullets.
1 · El gruix de l'estalvi no és el volum
És on tothom mira primer i on menys n'hi ha. En aquest grup, el descompte per volum és — de l'estalvi total; la resta ve de treure l'intermediari, comprar a granel i comprar de temporada. El volum s'ha de negociar, però no és el que et paga el mes.
2 · Perseguir un tram pot ser una pèrdua
Comprar 200 € de més per guanyar un 4% sobre 600 € és guanyar 24 i gastar-ne 200. La comanda ho diu tram per tram: surt a compte o no surt a compte. Un tram només és bo si compres el que ja necessitaves.
3 · El format mana més que el preu
El preu per quilo d'un sac de 25 kg és imbatible i és irrellevant si sou quatre llars. La pregunta no és «quant costa» sinó «quin és el tros més petit que em venen». Quan el format és més gran que el que necessiteu, teniu tres sortides i cap és màgica: més llars, menys freqüència, o una regla per repartir l'excedent.
4 · El mínim de comanda és el que trenca els grups
No és el preu: és no arribar-hi. Un pagès que ha de moure la furgoneta per 90 € deixa de venir, i el grup es desfà sense que ningú hagi discutit de res. Per això la comanda ensenya quant falta i què el desencalla: una llar més, o passar de setmanal a quinzenal.
5 · La comparació ha de ser honesta o no serveix
Comparar verdura de l'horta amb la marca blanca més barata és fer trampa a favor teu i és la manera més ràpida de perdre la confiança del grup el dia que algú ho comprovi. La referència d'aquesta pàgina és el mateix producte, qualitat comparable.
6 · Els preus caduquen
Una taula de preus sense data menteix en silenci al cap d'un any. Aquesta porta la seva, i tots els preus són editables: reviseu-los cada temporada, que és quan canvien de debò.
7 · Portar la caixa és més feina que negociar el preu
El preu es negocia una vegada; la caixa es porta cada setmana. Els grups de consum no se solen desfer per un mal preu: es desfan al tercer mes, quan ningú sap qui deu quant i preguntar-ho comença a fer vergonya. Per això aquí una comanda es tanca — fins llavors és un càlcul i no deu res ningú— i cada llar té un compte de dues xifres: carregat i posat. La diferència es diu pel seu nom: gent que encara no hi ha posat els diners, no un descuadre.
I el que la pàgina no farà mai: cobrar. No hi ha passarel·la, no hi ha targeta i ningú d'aquí no està en condicions de confirmar que hagi rebut cap euro. Els diners es mouen fora, entre persones. Si algun dia el grup ha de portar la caixa de debò —amb comptes, rebuts i responsabilitat— això és una decisió de governança i una eina diferent, no una casella més d'aquesta pantalla.
Què no cobreix aquesta cistella
No hi ha peix, ni carn més enllà del pollastre i un guisat, ni preparats, ni begudes fora d'una cervesa. És una cistella de rebost i fresc per cuinar a casa: si la vostra compra no s'assembla a això, canvieu les quantitats abans de mirar cap xifra.
D'on ve això al SOS
Aquesta pàgina és l'eina de dues dinàmiques del catàleg: Grup de Consum Agroecològic 🥬, que és comprar directe a pagès sense intermediaris, i Compra Col·lectiva / Estalvi 🛒, que és agregar demanda per aconseguir millors condicions. El temari que li toca és el mòdul m4 · Recursos comunitaris.